Els espàrrecs són originaris de la costa del Mediterrani. Els antics grecs van conrear els espàrrecs com a verdura l'any 200 aC.
Al segle XIII, els croats van plantar llavors d'espàrrecs de la vall del Rin als països àrabs, però en una fase inicial només es van plantar als horts d'alguns monestirs. Va ser introduït oficialment a Europa al segle XVI. La gent va començar a plantar una gran quantitat d'espàrrecs, i els espàrrecs es van convertir en un dels aliments tradicionals a Europa en aquella època.
Els espàrrecs provenen de la costa mediterrània d'Europa i Àsia Menor. Té un gust cruixent i dolç, deliciós i fragant, i la fibra és relativament suau. Els antics grecs estèrils van lloar especialment els espàrrecs com una delícia en aquella època.
Al segle II aC, els romans van convertir els espàrrecs en aliment sec per a l'alimentació, perquè els espàrrecs eren rics en aminoàcids, proteïnes i vitamines.
A més, els espàrrecs tenen la funció d'humitejar el pulmó, alleujar la tos i tractar la sarna de la pell. Els antics gals, germànics i britànics menjaven espàrrecs com a medicina. En aquella època, els espàrrecs també s'utilitzaven com a plat per als convidats estrangers, cosa que n'hi ha prou per veure el valor dels espàrrecs.
Val la pena esmentar que en la tradició dietètica occidental, les verdures del menjar occidental són fàcils de cuinar, perquè el menjar occidental té un alt contingut de calor i greix, i els guarniments són per alleujar la greix. Els espàrrecs són només una verdura d'alta nutrició que es pot utilitzar després de cuinar a voluntat.
Alt contingut en aminoàcids i proporció adequada.
Sabem que el cos humà té vuit aminoàcids essencials, que es troben en els espàrrecs. El contingut d'aminoàcids pot ser superior a 15 g per 100 g d'espàrrecs.
Alt en vitamines.
Segons el càlcul científic, més del 90% dels espàrrecs són aigua i el contingut de proteïnes i vitamines és molt alt. Per exemple, la vitamina A pot arribar a les 29400 unitats internacionals, que és més del doble que la pastanaga, el conegut"master" de vitamina A.
El contingut de vitamina C és generalment superior a 40 grams per 100 grams. Aquest contingut pot ser diverses vegades el de la molsa d'all. En verdures, pertany a un nivell relativament alt.
Elements diversos i oligoelements.
Els espàrrecs contenen alts continguts de calci, fòsfor, potassi i ferro. Els continguts en oligoelements com ara zinc, coure, manganès, seleni i crom també són molt elevats.
Prenent el seleni com a exemple, els espàrrecs conté seleni relativament alt. Tot i que el contingut d'elements traça a les plantes és diferent, és clar, això està restringit per molts factors, com ara l'origen de la planta, les condicions de creixement (com ara la fertilització de passat demà', el reg i altres mesures de gestió) , però en general, el contingut de seleni dels espàrrecs encara és superior al de les verdures normals.
Com tots sabem, el contingut de seleni dels espàrrecs és proper al dels bolets, i fins i tot comparable al dels peixos marins i les gambes.
Des de la perspectiva del valor nutricional, el valor nutricional dels espàrrecs és superior al de les verdures, fruites i bolets en general, i el contingut de proteïnes i diversos continguts de vitamines són múltiples.
